Podriem dir que l'aristocràcia és la forma de govern en què el poder és ostentat per una elit, un grup social minoritari, intel·ligència o nivell cultural.
Creiem que aquesta és la millor forma de govern perquè estariem governats per un grup reduit de persones escollides per les seves aptituds òptimes per pendre decisions i dirigir. L'aristocràcia és la forma més segura i ràpida per prendre decisions, és a dir, dins d'un grup reduit i amb persones capacitades les discusions es disminueixen i això ajuda a un millor govern.
No tothom pot governar, i és per això que creiem que els candidats a formar part d'aquest grup haurien de demostrar les seves capacitats i sortir escollits per la seva intel·ligència i destressa, i no per altres motius.
Si comparem l'aristocràcia amb els altres models de govern podem apreciar que l'anarquia, on ningú té poder sobre cap altre, és a dir, no hi ha cap sistema d'organització, el resultat és un caos perquè tothom faria el que voldria.
En l'autocràcia on només governa un, sorgeix el problema de les decisions, una persona per molt intel·ligent que sigui no pot decidir per tot un país, necessita un grup que l'aconselli, ja que cap persona es sabia en tots els conceptes.
Per últim està la democràcia, la nostra forma de govern actual. La democràcia es basa en prendre les decisions entre tots, en que el poble participi, però la única manera que tenim de participar és donant un vot a uns candidats que s'han presentat, però és demòcrata que surti un partit polític per majoria i que els altres partits s'ajuntin per tal de guanyar i així governa ells?
Per últim està la democràcia, la nostra forma de govern actual. La democràcia es basa en prendre les decisions entre tots, en que el poble participi, però la única manera que tenim de participar és donant un vot a uns candidats que s'han presentat, però és demòcrata que surti un partit polític per majoria i que els altres partits s'ajuntin per tal de guanyar i així governa ells?
No estic d'acord en el que dieu que l'anarquia no té "organització". La definició d'Anarquia és la "no organització política", però si a la organització entre la societat, en cooperació, però mai en subordinació. No hi ha caos si hi ha cooperació, però si pot haver-hi caos en un estat governat per falsos millors.
ResponderEliminarI el dubte que me sorgeix, al llegir això és:
Sempre hi haurà algú més capacitat per alguna cosa, això està clar, però com sabem qui és? I com aquest pot arribar al poder?
Com podem saber, qui és el més capacitat per cada cosa?
Jo penso com l'Albert, anarquia no és igual a caos. I és més, fins a quint punt aquests millors que governarien en una aristocracia mirarien pel poble?. I de quina manera el poble podia expressar les seves idees?, nosaltres no aportariem res?.
ResponderEliminarResumint, segons la vostra magnífica aristocracia, governarien els millors, o els que se suposa que serien els millors i la resta de la població estaria sense poder prendre decisions ni res de res... la veritat és que no ho trobo just, seria com un país de titelles dirigits per un govern que se suposa que seria eficient però la veritat és que ho dubto bastant, ja que com tothom, quan aquests "millors" arribessin al govern s'encegarien i només mirarien pels seus interessos. Responeu-me si opineu el contrari, i per acabar dues preguntes: Qui elegeix aquests millors i quan de temps estan al govern? o potser hi estan de manera indefinida?
ResponderEliminarAlbert, crec que per molt que,com dius tu, l'anarquia és la organització entre la societat, no es gens facil que existeixi aquesta organització, ja que no tothom té les mateixes idees i per tant sempre estarien en una contínua discució per a saber que es el correcte o el permés per a poder organitzar-se. I per aquest motiu té que haver algú que, més o menys, dirigeixi aquesta organització. I qui millor per fer-ho que els que n'entenen més?
ResponderEliminarHeura, respecte que el poble pugui aportar les seves idees i que els que governen miren per ells mateixos, ja siguin, els que manen, els millors, els elegits pel poble o qualsevol altra cosa, qui no ho faria? qui realment mira pel poble? crec que ningú.
Quan no hi ha poder... en l'anarquia.
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarReferint-me al paragraf que compareu l'aristocràcia amb l'autocràcia, he de dir que no hi estic d'acord. Vosaltres dieu:
ResponderEliminar<< En l'autocràcia on només governa un, sorgeix el problema de les decisions, una persona per molt intel·ligent que sigui no pot decidir per tot un país, necessita un grup que l'aconselli, ja que cap persona es sabia en tots els conceptes.>>
Estic d'acord, sense dubte, que en una autòcracia només governa un sol, però crec que aquest problema que platejeu que sorgeix no es produeix, només cal pensar en les grans dicatadures o autocràcies del segle XX. Evidentment que una persona per molt intel·ligent que sigui no ho pot saber tot, però per això tenien els consellers o les persones més properes, ja siguin militars especialitzats en cada ram, per a poder aconsellar el líder autòcratic en les seves desicions, però nomes "aconsellar", no votar o decidir-ho entre un petit grup dels millors, com passa en l'aristocràcia.
A l'autocràcia, només un pren les desicions i les lleis a voluntat però pot ser aconsella't, per tant, si el líder, des de von començament no vol canviar, té una idea fixa, executarà aquella diguin lo que diguin els altres.
Deixo aquí un fragment del nostre article sobre l'autòcracia, que aclareix molt més això que he escrit:
<< Sense consellers experts en diferents matèries (economia, política...) el líder no pot prendre decisions encertades en tot. Aquests han de donar consell al líder, però continuarà sent aquest el que tindrà poder absolut sobre totes les decisions que es prenguin, de manera que no seran el líder i el grup de consellers qui governin. Si fos així, aquest sistema el podríem comparar amb l’aristocràcia.>>
Dieu que el govern seria format per els que han demostrat ser mes capaços per a fer-ho, però no acabo d'entendre qui seria el que elegís aquest grup de persones, perquè esta clar que no tothom te el mateix punt de vista i per lo tant no tothom elegiria els mateixos representants per a governar. En canvi en l'anarquia no sorgeix aquest problema ja que no hi ha ningú per damunt de ningú ja que tothom coopera amb tothom per aconseguir una societat millor i mes estable.
ResponderEliminarDieu que ens han de governar els millors, però aquets millors com s’elegeixen? Com pots arriba a saber qui es millor que un altre? I una vegada u sabéssim, el poble podria dir entre els millors qui puja al poder? Després també em de mirar una mica pel poble, llavors les persones que pugin al poder haurien de ser persones que mirin pels demes que es sapigin posar a la pell del poble, no interessa algú que una vegada estigi a dalt li pugin els fums al cap i es cregui que es el per esta governant.
ResponderEliminarI aquesta persona estaria sempre al governant? Es canviaria en cas de que portes el país ala ruïna? O com que es el millor es queda a dalt sempre?
Contesteu les meves preguntes anteriors, plis ;)
ResponderEliminarEstic amb l’Anna, l’Isaac. Quins criteris son els que permeten dir que una persona es millor que una altra? Per la nota obtinguda en una prova avaluada? Cada quant es realitzaria aquesta prova?
ResponderEliminarPoca cosa puc afegir sense repetir el que ja han dit anteriorment, però si que m’agradaria s’haver si un cop elegits als millors la resta de població no contaria absolutament per res, haurien d’obeir-los com si es tractes d’una dictadura de mes d’un dictador, es a dir, crearíem els “millors” dictadors en cada àmbit? Si fos així si que seria un caos de lluita permanent per aconseguir ser els millors, arribar al poder i trepitjar a l’altre. També vec una cosa positiva, ja que possiblement augmentaria el grau de motivació de la població per ser els millors i potser s’esforçarien mes, però no compensaria amb tot el que pogués transcendir aquesta lluita constant.
Espero que doneu aviat una resposta ja que pel que vec uns quants l’estem esperant.
Ariadna Ferrer
Joan Saladié: "Qui elegeix aquests millors i quan de temps estan al govern? o potser hi estan de manera indefinida?"
ResponderEliminarJo crec que no aniria més enllà de una "democràcia aristocratitzada", m'explico, una aristocràcia a la fi, però votant les persones més brillants i mes capacitades tant intel·lectualment com per els seus coneixements.
Aquí l'única propaganda són els seus treballs i els seus fets.
Llavors vosaltres direu, "però clar, la desició la té el poble..." doncs permeteu-me que discrepi, ja que el poble l'únic que faria es votar entre els que ja són els millors, no votarien els millors per a ells.
Tot i així crec que també faria falta una persona, un jutge, que tingui la "llibertat" de poder comprobar de què són capaços aquestes persones, les quals reben l'etiqueta dels millors.
Per Respondre a la segona pregunta et diré que com que he dit que s'asembla molt a la democràcia hauria cada cert temps eleccions per tal de tornar a reafirmar aptituds o escollir algú millor, perquè el temps avança i no es pot ser bo en tot.
ResponderEliminarTot això a mans del ,anomenat anteriorment, el "jutge".
Però llavors si es donessin a escollir uns millors tornariem a estar en les mateixes, el poble no té idees pròpies, sinó que ja li venen donades. I a més a més, si es donessin a escollir uns millors amb quin criteri la població podria votar? de quina manera sabem quin és millor si no es que aquests millors exposin idees?. I si fos això, que aquests a qui em d'escollir ens ofereixin idees de quina manera ho farien, venent-nos allò que volem sentir només per aconseguir el poder?.
ResponderEliminarHeura, la aristocràcia no consisteix en que el poble hagi de defensar les seves idees, sinó que es posen en mans dels "millors", perquè tenen més capacitat, la qual els serveix per pendre desicions més encertades.
ResponderEliminarCito: "I a més a més, si es donessin a escollir uns millors amb quin criteri la població podria votar? de quina manera sabem quin és millor si no es que aquests millors exposin idees?"
Abans he dit que hi hauria un jutge el qual valoraria les aptituds de cada candidat, aquestes "proves" es donarien a conèixer, seria com la propaganda electoral en la democràcia, així el poble podria adquirir criteris per votar.
No és cap democràcia (actual) per prometre coses que després no es farán, la aristocràcia és la forma de govern que es regeix per proves.
I per tant, cada cert temps, aquests millors s'anirien renovant, no? I si n'hi hagués algun que fes la seva feina correctament es mantindria en el càrrec, no?
ResponderEliminarEn la democràcia no hi té perquè haver diferents partits polítics, l'únic partit existen és el poble ja que es éll qui fa la política i pren les decisions, l'únic que passa és que hi ha una persona o varies no té perqué ser sempre la mateixa que és una representant de la veu de tot el poble, per la qual cosa crec que en la societat actual hi ha una gran confusió entre la democràcia i el dret a vot.
ResponderEliminarAnalitzant l'aristocràcia en donem conte que els que governen i prenen decisions són uns pocs i per tan sóm un grup sel·lecte que com dieu són els més dotats d'intel·ligència, però com podem saber que són els millors si aquest món esta format per humans la qual cosa vol dir que tots som igual de capaços i que per l'únic que ens falta per poder ser capaços és una potenciació d'aquesta capacitat.
En l'aristocràcia no exiteix la llibertad d'expressió ja que si una persona es el que vosaltres considereu poc intel·ligent te moltes menys esperances d'arribar a poder expresar les seves idees i que siguin acceptades per la societat.
Aquest grup de persones anomenades aristòcrates que suposadamen són els més qualificats també poden tenir errors, però com que són inteligentment els millors ningú els hi pot arrevatre els seus errors, ja que aquests sempre poden respondre que només ells poden entendre el que és l'error i per tant no evolucionar socialment i quedar-se estancats en un error contínu.
Un dels punts que no ens convens de l'aristòcracia es el dret i el deure al respecte, ja que si hi ha unes persones considerades millors que altres, aquestes mai tindran respecte, perquè sempre es sentiran superiors i menysprearan al "populaxo" que probablement tingui alguna idea que pot arribar a ser amb ajuda mol beneficiosa per a tothom.
Per altra banda també crec que alhora de resoldre els problemes es fa d'una manera surrealista ja que els problemes els pateix la gent norma i corrent i són un grup d'elegits els que l'han de resoldre, però si no han patit mai aquest problema com poden arribar a trobar una solució que realmen sigui vàlida.
Per últim no crec que perquè tinc una intel·ligència superior a una altra tens tot el dret a imposar-te a aquesta, ja que en aquest món i a moltes més formes de resoldre un problema sense tindre gaire intel·ligència com és per exemple l'esforç i l'experiència.
Izan Benaiges
Izan, l'aristocràcia no és cap forma de govern perfecta, com totes les altres és una utopía, i si, la aristocràcia en molts aspectes té costats dolents, com el del "populaxo" o els menys dotats amb l'intel·ligència, però tu pensa si són tant intel·ligents i la gent, fins i tot el "populaxo" per mitjà de les votacions els han elegit, creus que no podrán possar-hi remei?, i si penses que ells es tancaran en una habitació o sala per decidir els que ells vulguin vas errat, ells escolten el poble però ells sóns els últims en decidir, tenint en compte la seva capacitat de anàlisi i la forma de pensar, a vegades satisfaran al poble, altres no, però tot serà pel bon funcionament de la regió.
ResponderEliminarJoan, pensa com si fos el mateix mètode de votació de la democràcia, cada cert temps analitzen les capacitats dels l'individus, si hi ha alguns més capacitats i el poble els accepta sortiran elegits. Per una altra part si els que governen ho fan bé i tenen tot controlat, llavors perquè el poble que sap que tot va bé ha de elegir a uns altres?
ResponderEliminarperò si realmen manen els millors perquè a d'haver unes votacions?
ResponderEliminaren les votacions pot ser que guanyi el més popular i no el millor per tant un sistema com el que em planteges no el vec com una aristocràcia sinó que siria com una democràcia peró que la gent que pot arribar a represntar les idees del poble són un selctes.
Per tant si en les votacions hi ha un guanyador i un perdedor pel simple fet de que un l'hagin votat més que a l'altre, sempre hi hauran continues discusions per tal de fer veure a la gent que ets el millor i d'aquesta manera és torna al sistema de les discusions i les baralles que no tenen cap fi polític sinò que és simplement personal.
Izan Benaiges
ok, Edgar em sembla bé; tot i que trobo que l'Izan té raó amb el que diu ja que resulta difícil que mitjançant votacions s'elegeixi el millor, ja que una cosa és el millor i una altra cosa és qui la gent creu que és el "millor" (la gent, per exemple, pot votar a una persona que sigui popular i que li caigui simpàtica).
ResponderEliminarSi heu llegit el que he posat abans, he dit que no tenen per què votar a la persona que le hi caigui més bé, perquè els seus coneixements estaran comprovats per un "jutge", a més no és una persona son un grup el que es tria, y si son un grup reduït hi ha menys probabilitat de que es votin per simpatia o perquè els hi caiguin més bé.
ResponderEliminarAixò de triar los millors i fer-los-hi exàmens i proves(una espècie de mescla entre la selectivitat i les olimpiades, perquè amb de veure totes les seves qualitats)me sembla molt bonic, però heu dit que tot aquest show el controla un "jutge", i ara em pregunto aquest "jutge" a sortit per art de màgia? No pot ser quel "jutge" sigui corromput?
ResponderEliminarRealment si seguissim el model que asteu proposant acabariem en un sistema més semblant a una autocràcia, ja quel que nomena sempre té més poder quel que és nomenat, per tant aquest "jutge" tindria poder sobre tothom.
Si voleu retrocedir cents d'anys en la història i torna a imposar un sistema que sempre al que sempre el poble ha estat contrari i a lluitat per enderrocar, allà vosaltres.
Jo crido a tothom a lluitar per la utopia i fer-la realitat, perquè res impossible i el poble unit mai serà vençut.
Gerard Pagés